Havia decidit tornar al bar que tant havia freqüentat feia uns anys. El bar que l'havia observat en solitud, que havia vist néixer els seus sentiments més profunds. L'havia vist agobiada, enfeinada, trista, enamorada, decepcionada, feliç. La gran majoria de vegades sortia d'allà sentint-se diferent, sabent que la seva vida canviava a partir d'aquell moment. La vida et canvia en els moments als que donem menys importància, però ella sabia que aquelles hores al bar la feien diferent i poc a poc l'anaven canviant.
Havia decidit tornar al bar i se n'havia adonat de que ja no el necessitava, que ja no necessitava aquelles hores de pensar i reflexionar. Se n'havia adonat de que, finalment, ja tenia les idees clares, s'havia definit i li agradava ser qui era.
Se n'havia adonat de que, finalment, era més feliç que mai.
la casualidad que estábamos esperando.
domingo 10 de abril de 2011
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)

0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada