era com estiu

S'apaga la meva alegria i el meu optimisme. Els dies es fan curts i torna la rutina a casa. Desapareixen les terrasses dels bars. Marxen les caloroses tardes de no fer res, d'estirar-se tancant els ulls i notar el sol que fa que Barcelona cremi. Comença a fer-se fosc i la gent s'amaga a les seves cases i cada cop són menys els que surten a gaudir de les nits al carrer. Començarà a gelar. Deixaran d'existir els petons a les entrades de metro de matinada. Ja no esmorzaré amb desconeguts. Deixaré d'improvisar nits de festa que acaben a un bar a les 9 del matí. Oblidaré com passejar lentament. No seuré a un banc qualsevol a llegir. No tindré temps de pensar en tu. La màgia es prepara per hivernar. Et trobaré a faltar... i a l'estiu també.



flickr.com/photos/lanscat