metafòricament parlant

La llum va marxar ja fa dies i ha costat acostumar-se a viure a les fosques una altra vegada. L'altre dia les llums d'una festa de nit d'estiu van causar-me un efecte d'encegament que gairebé em fan creure que la llum era a punt de tornar. Em va costar, quan ja havia sortit el sol, acceptar que una mica de festa no era res més que això. De vegades somio que encara visc amb llum, però inclús en somnis sempre succeeix igual. Tot és fosc, arriba una llum i jo no m'ho acabo de creure, es queda amb mi una estona breu, però no tant com perquè no pugui trobar-la a faltar quan marxi, i finalment sense dir res, marxa. El pitjor és saber que un altre viu amb llum i tu no. Sí, jo tenia espelmes però poc a poc es van consumint i algun dia la meva vida serà altre cop del tot a les fosques. O el destí em torna la llum aviat o hauré de sortir a comprar més espelmes... tot i que ara ja no sé on buscar-les, i sincerament tampoc en tinc ganes.
Com a mínim a les fosques puc dormir.